Traductor / Translator

divendres 24 de febrer de 2012

Per tu m'esgarre la jupa...

Per tu, m'esgarre la jupa;
per tu, em rebente en un bac;
jo per tu faré mil coses.
Tu per mi, no en faràs cap.
 

Ací tenim la fotografia d'una jupa que es conserva a Atzeneta.  És una peça feta amb drap de llana de color negre i folrada amb llenç de cànem. Les solapes, amb botons adornats de pasta de vidre, recorden les de les jupes militars.

dijous 16 de febrer de 2012

Faldetes del segle XIX

La major part de la roba conservada en els nostres pobles és del segle XIX. La roba anterior no s'ha conservat generalment. De vegades, perquè en canviar la moda, les peces s'anaven adaptant als nous gustos o es reaprofitaven per a nous usos, com ara aquest guardapeus blau amb una randa de plata, que acabà sent un rodabalcons per als dies de processó:
Les faldes del XVIII i de principis del segle XIX estructuren la cintura en dos parts, com podem veure en aquest faldellí ratllat que barreja el cànem i la llana, molt habitual en les terres castellonenques, on és conegut com "vió":
 
Ací podem observar els xicotets plecs de la cintura:
 
Aquesta manera de confecció permet ajustar la falda a diverses talles. Recordem que la roba estava pensada per fer-la durar, i per poder ser aprofitada també per diverses persones. Les obertures laterals, anomenades "trampes" servien a més a més per a accedir a les faltriqueres interiors, perquè les faldes no porten butxaques.
 
Com ja hem comentat, al segle XIX es popularitza el cotó, que anteriorment havia estat una roba més cara que la seda perquè era comercialitzada pels anglesos que la portaven de l'Índia. L'estampació industrial, en principi anglesa i francesa, i més tard en terres catalanes, va permetre l'arribada de nous teixits. Ací tenim una "saia" del Maestrat que combina la manera antiga de cosir amb un teixit a la moda
Noteu que la cintura és feta per una altra classe de cotó estampat i porta només folrada la part baixa ( i les trampes laterals) amb un llenç engomat.
Totes les faldes antigues, llevat de les sinaigües, porten aquest folre interior que es coneix amb el nom castellà de "ruedo". Sempre és d'un altre teixit.
Durant la segona meitat del segle XIX canvia la manera de confeccionar la roba i arriba la moda internacional. Les faldes comencen a substituir les trampes laterals per una única obertura com podeu veure en aquest guardapeus de tafetà, que és completament llis, sense cap adorn:
Per contra aquesta saia de cotó estampat està adornada amb un farfalà abullonat fet amb el mateix tipus de tela.
A banda de les faldes de seda i cotó, no hem d'oblidar-nos les fetes en llana, imprescindibles per a l'època de fred

Totes aquestes faldes han estat conservades per la mateixa família. Tanmateix, són precisament les faldes una de les peces que més difícilment s'ha conservat, perquè sovint s'ha aprofitat la gran quantitat de tela d'una falda per a fer unes altres peces. Ací tenim una falda en cotó estampat, anomenat indiana, reaprofitat per a fer una faldeta infantil:

divendres 10 de febrer de 2012

La tia Dolores ens canta una havanera

Dolores Vila Gómez (1903-2000), a qui ja vam dedicar l'any passat aquesta entrada, recordava el 1990 una havanera que aprengué en la seua infantesa a Vallada, on les xiques que treballaven fent cistelles de vímet eren famoses per tenir un repertori de cançons ben ampli.

Ací us deixem la lletra, fidel a les marques lingüístiques de la versió transmessa per la informant, com podreu sentir més avall. A la població d'Alfarb (la Ribera Alta) tenen replegada una versió musicalment semblant, amb lleugeres variants en les estrofes.
 
Quan jo anava a ta casa
i festejàvem,
en la porto el carrer
mos assentàvem.
Jo te mirava,
tu te reïes
i én això em demostraves
lo que em volies.

Un dia tinguérem
rinya completa.
-Ahí tens el teu retrato
i la navaixeta.
Ja tens lo teu;
ara vull que tu·m dónes
lo que tens meu.

-Ahí tens el retrato
para que el cogo,
que jo no vull casar-me
én denguna pobro
denguna pobro.
I si algun dia
jo ho (heu) pensara
aniria a ta casa
i te demanara.

-Ja no busquen es hòmens
lo que és millor,
que lo que ara busquen
són ês millons.
Si eres rica
“ai Jesús, que reguapa
que és esta xica”.
Si eres pobro
tots te diuen que aún
aún no és horo.

dimecres 8 de febrer de 2012

El ball de sis

Amb el nom de "ball de sis" o "ball de tres en sis" anomenem una estructura de jota que, curiosament, només s'ha conservat en les comarques septentrionals i en algunes poblacions del sud valencià. Aquesta distribució ens fa pensar que seria una estructura habitual en tot el territori valencià, encara que no s'ha pogut replegar cap exemple en les terres central del País Valencià.

Com el seu nom indica, calen sis balladors  per executar-la.  Consta de dues parts que es van repetint tantes vegades com estrofes es canten. En la part cantada, cada parella balla una mudança de jota. A la part instrumental, les tres parelles comencen a encreuar-se dibuixant una mena de vuit. És una cosa semblant al "ball de tres", amb l'única diferència que en un ball hi ha tres persones ballant mentre que en l'altre hi ha tres parelles. És per això que a Culla li han posat el nom de "Ball de tres en sis" ( o siga amb sis persones. Recordeu que la preposició que expressa la companyia en valencià col·loquial és sempre en, que va desplaçar a l'arcaica ab ja en el segle XVIII).

Ací teniu un vídeo, enregistrat per Amparo Rubio, on podeu veure els balladors de Culla fent aquest ball en una mostra organitzada per Carles Pitarch, la persona que ens va descobrir que al Maestrat les coses estaven molt vives.

A Culla només canten jota quan fan el ball de tres en sis. Però en els pobles pròxims, com ara Atzeneta del Maestrat, sempre muden a fandango i en eixe moment es deixa de fer el vuit i es passa a ballar en rotgle.

dimarts 7 de febrer de 2012

Mocadors estampats

Després de la Revolució Industrial, al segle XIX es popularitzen els teixits estampats a tota Europa. Ací us deixe les fotografies dels mocadors conservats per una mateixa família de la comarca de l'Alcalatén. Com podeu veure, hi ha mocadors pintats sobre seda i també sobre cotó.

cliqueu sobre les fotos per engrandir-les


 








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...