La major part de la roba conservada en els nostres pobles és del segle XIX. La roba anterior no s'ha conservat generalment. De vegades, perquè en canviar la moda, les peces s'anaven adaptant als nous gustos o es reaprofitaven per a nous usos, com ara aquest guardapeus blau amb una randa de plata, que acabà sent un rodabalcons per als dies de processó:
Les faldes del XVIII i de principis del segle XIX estructuren la cintura en dos parts, com podem veure en aquest faldellí ratllat que barreja el cànem i la llana, molt habitual en les terres castellonenques, on és conegut com "vió":
Ací podem observar els xicotets plecs de la cintura:
Aquesta manera de confecció permet ajustar la falda a diverses talles. Recordem que la roba estava pensada per fer-la durar, i per poder ser aprofitada també per diverses persones. Les obertures laterals, anomenades "trampes" servien a més a més per a accedir a les faltriqueres interiors, perquè les faldes no porten butxaques.
Com ja hem comentat, al segle XIX es popularitza el cotó, que anteriorment havia estat una roba més cara que la seda perquè era comercialitzada pels anglesos que la portaven de l'Índia. L'estampació industrial, en principi anglesa i francesa, i més tard en terres catalanes, va permetre l'arribada de nous teixits. Ací tenim una "saia" del Maestrat que combina la manera antiga de cosir amb un teixit a la moda
Noteu que la cintura és feta per una altra classe de cotó estampat i porta només folrada la part baixa ( i les trampes laterals) amb un llenç engomat.
Totes les faldes antigues, llevat de les sinaigües, porten aquest folre interior que es coneix amb el nom castellà de "ruedo". Sempre és d'un altre teixit.
Durant la segona meitat del segle XIX canvia la manera de confeccionar la roba i arriba la moda internacional. Les faldes comencen a substituir les trampes laterals per una única obertura com podeu veure en aquest guardapeus de tafetà, que és completament llis, sense cap adorn:
Per contra aquesta saia de cotó estampat està adornada amb un farfalà abullonat fet amb el mateix tipus de tela.
A banda de les faldes de seda i cotó, no hem d'oblidar-nos les fetes en llana, imprescindibles per a l'època de fred
Totes aquestes faldes han estat conservades per la mateixa família. Tanmateix, són precisament les faldes una de les peces que més difícilment s'ha conservat, perquè sovint s'ha aprofitat la gran quantitat de tela d'una falda per a fer unes altres peces. Ací tenim una falda en cotó estampat, anomenat indiana, reaprofitat per a fer una faldeta infantil:
